Un cas real d'un dolent lideratge

Fa un temps endarrere vaig patir un dolent lideratge per part del meu Cap en aquells moments. En l'empresa Y treballava en el departament de producció, específicament com a enginyer de processos. Érem dos persones, més el nostre Cap en el departament. Les nostres tasques es basaven principalment en l'optimització dels processos i, solventar els possibles errors causats en la producció del producte. En un principi com tot el que comença semblava ser que tot funcionava com un rellotge, però ràpidament vaig ser conscient que el nostre Cap no sabia liderar, sinó que dirigia. Uns dels trets més característics la falta de comunicació que tenia amb nosaltres, ja que considerava que no necessitava saber el que pensavem sinó que havíem de fer el que ell suposava que era lo correcte. Això d'entrada marca una mica, ja que et transmet nul·la confiança amb un mateix. Deixant de banda el perfil del nostre Cap, cal destacar que era de la vella escola, i per tant, molt tancat a possibles innovacions que milloressin el procés. A més a més, el nostre Cap intentava, entenc i vull entendre que no era intencionadament enfrontar-nos entre companys, perquè intentava crear més competitivitat entre nosaltres. També era d'aquells que s'apuntava el triomf quan tot anava bé, però quan hi havia problemes no en volia saber res. Per acabar, i possiblement per mi el que més em va desil·lusionar, la falta de paraula que tenia, ja que moltes vegades m'havia promès coses que mai van ser realitzades. Finalment, vaig deixar la feina. En primer lloc perquè em va sortir una feina millor, i en segon lloc, no podia treballar sota el comandament d'un dolent lideratge. 

El somni d'un bon lider

Si preguntem als treballadors d'una empresa, quin seria el seu tipus de lider molt d'ells posarien en comú virtuts com confiança, seguretat, respecte, admiració, agraïment. Per tant, es pot extreure que ser un bon lider no és gens fàcil, i sobretot ha de manejar una habilitat essencial que és la comunicació. Aquesta és necessària per fer entendre i influir a l'equip de la missió que persegueix l'organització, i per tant d'assolir els objectius d'aquesta.

El lideratge ideal no és genèric, ja que cada persona al meu entendre necessitarà una virtut diferent per cobrir unes circumstàncies concretes. Per això, des del meu punt de vista i de necessitats, un bon lideratge és aquell que motiva, escolta, delega, et tingui present i sobretot compleixi amb el que diu.

La motivació d'un mateix és essencial per desenvolupar el seu màxim potencial, per tant, un bon lider ha de saber explotar-ho. Un bon lider necessita escoltar i saber diferenciar el que és important i el que no per treure'n profit. Una de les habilitats més difícils és la de delegar, però aquesta si no es compleix no existeix cap equip.

Tanmateix, es pot afegir altres adjectius d'un bon lideratge, però segurament hi ha una cosa que tots estaríem d'acord; un bon lider no ha de pensar de forma individual sinó amb el col·lectiu.