Un cas real d'un dolent lideratge

Fa un temps endarrere vaig patir un dolent lideratge per part del meu Cap en aquells moments. En l'empresa Y treballava en el departament de producció, específicament com a enginyer de processos. Érem dos persones, més el nostre Cap en el departament. Les nostres tasques es basaven principalment en l'optimització dels processos i, solventar els possibles errors causats en la producció del producte. En un principi com tot el que comença semblava ser que tot funcionava com un rellotge, però ràpidament vaig ser conscient que el nostre Cap no sabia liderar, sinó que dirigia. Uns dels trets més característics la falta de comunicació que tenia amb nosaltres, ja que considerava que no necessitava saber el que pensavem sinó que havíem de fer el que ell suposava que era lo correcte. Això d'entrada marca una mica, ja que et transmet nul·la confiança amb un mateix. Deixant de banda el perfil del nostre Cap, cal destacar que era de la vella escola, i per tant, molt tancat a possibles innovacions que milloressin el procés. A més a més, el nostre Cap intentava, entenc i vull entendre que no era intencionadament enfrontar-nos entre companys, perquè intentava crear més competitivitat entre nosaltres. També era d'aquells que s'apuntava el triomf quan tot anava bé, però quan hi havia problemes no en volia saber res. Per acabar, i possiblement per mi el que més em va desil·lusionar, la falta de paraula que tenia, ja que moltes vegades m'havia promès coses que mai van ser realitzades. Finalment, vaig deixar la feina. En primer lloc perquè em va sortir una feina millor, i en segon lloc, no podia treballar sota el comandament d'un dolent lideratge.