El present redactat es basa amb la investigació dels diversos models organitzatius horitzontals existents, aquests són:
- En xarxa
- Virtual
- Adhocràtica
- Hipertext
- Hipertrèbol
Del model en xarxa no entrem en detall, ja que està descrit de forma amplia en els apunts de l’assignatura.
- Model Organitzatiu en Xarxa:
L'empresa en xarxa s'ha convertit en un dels paradigmes del nou capitalisme. L'organització en xarxa s'enfronta al repte de gestionar la diversitat generacional amb grans diferències entre en la utilització i gestió de les noves eines (TIC’s) i concepció dels llocs de treball.
Per Borch i Arthur (1995), les xarxes organitzatives o xarxes estratègiques són noves formes organitzatives, on els trets característics són vincles múltiples entre empreses i cooperació i compromís a llarg termini. Per aquests autors el concepte de xarxa és una explicació molt útil per explorar el fenomen de la complexitat organitzativa. Borch i Arthur, defineixen les xarxes estratègiques com a inversions en relacions cooperatives entre empreses amb la finalitat d'intercanviar o compartir informació o recursos.
Empreses que segueixen aquest tipus d’organització:
Pàgina web d’empreses pymes en xarxa:
- Model Organitzatiu Virtual:
L'organització virtual ha estat conceptualitzada en la literatura des de diversos punts de vista. En aquest sentit, resulta interessant analitzar els treballs d'autors com Sieber (1997), Zimmermann (1997) i Saabeel et al. (2002), que identifiquen dues perspectives d'estudi de l'organització virtual, segons la conceptuació que es porti a terme de la mateixa.
Concretament, Zimmermann (1997) presenta l'anàlisi de l'organització virtual des d'un enfocament que s'anomena institucional i un altre que s'anomena funcional. Des de la perspectiva institucional, l'organització virtual és una combinació d'empreses independents que aporten les seves capacitats distintives, i l'ús de la tecnologia un element clau en aquesta organització. Per la seva banda, la perspectiva funcional suposa considerar la virtualitat com un atribut estratègic de tota organització.
L'Empresa Virtual és una estructura organitzativa que respon a les necessitats del mercat actual amb més facilitat que altres estructures tradicionals, per la seva facilitat d'adaptació i utilització de les Tecnologies de la Informació de forma intensiva.
Característiques d'una Organitzacions Virtual:
1. Els individus tenen una visió o meta compartida i un protocol per a la col·laboració.
2. Agrupen activitats d'acord als seus "core competences".
3. Treballen junts en equips per tal d'aportar els seus "core competences" a la cadena de valor.
4. Processen i distribueixen la informació en temps real a través de tota la xarxa. El que els permet prendre decisions i coordinar accions de manera ràpida.
5. S'agreguen membres a la xarxa, segons siguin necessàries noves "core competences".
El concepte d'Organització Virtual està estretament relacionat amb altres quatre conceptes: groupware, equips virtuals, teletreball i oficina virtual.
Empreses que segueixen aquest tipus d’organització:
http://www.rumbo.es/ pàgina web de viatges
- Model Organitzatiu Adhocràtica:
“Innovar significa romper con esquemas establecidos. Así la organización innovadora no puede confiar en ninguna forma de estandarización para la coordinación”.
Així comença l'autor Henry Mintzberg la seva descripció de les organitzacions adhocrátiques, puntualitzant també que l'any 1970, Alvin Toffler va encunyar aquest adjectiu en el seu llibre "El xoc del futur".
Aquestes organitzacions es caracteritzen per:
1. Existir en un entorn innovador, canviant, dinàmic. Es pot descriure les funcions de l'expert en staff, però aquestes no es normalitzen o estandarditzen.
2. Els equips de treball són multidisciplinaris, diferents experts agrupats per fer funcionar el projecte.
3. El poder de decisió està molt repartit, tots participen en la presa de decisions.
4. La gent del vèrtex també pot actuar i participar de l'equip que gestiona el projecte i el porta a terme.
5. La supervisió directa té molt poca importància.
6. Sorgeix en entitats bastant grans on els projectes són independents entre si.
7. El seu mecanisme de coordinació és l'adaptació mútua.
Aquest tipus d'organitzacions difereix totalment d'aquelles amb estructura burocràtica (vertical i dividida per departaments) i empresarial (amb presa de decisions centralitzada en el director general i els gerents). Generalment se la veu en sectors on es treballa per projectes que requereixen la reunió d'experts en diferents disciplines, com l'aeronàutic, el cinematogràfic o a la consultoria.
La paraula clau en les organitzacions adhocrátiques és col·laboració, ja que el producte final requereix que tots els esforços individuals conflueixin en el projecte.
Empreses que segueixen aquest tipus d’organització:
http://www.demison.com/ Consultora Argentina
- Model Organitzatiu Hipertext:
Com la defineix Nonaka, I. i Takeuchi, H. (1995) és una organització en xarxa basada en el coneixement i aprenentatge organitzacional, que pot crear unes formes de relacions i interactuacions a través de les xarxes telemàtiques tant internes com externes amb l'entorn. Potencien els elements positius de les organitzacions adhocrátiques i superen les debilitats d'aquelles, en treballar tots en funció d'un client. S'aprofita al màxim una base desconeixement amb una visió corporativa. Combina l'eficàcia i l'estabilitat de l'organització burocràtica amb la capacitat creativa i la creació de coneixements de les organitzacions en xarxa.
El plantejament de Nonaka i Takeuchi (1995) part d'un model de creació de coneixement que es dissemina en l'organització mitjançant la interacció dinàmica entre els individus la qual cosa permet la transformació de coneixement tàcit en coneixement explícit i viceversa, emergint d'aquest cicle continu una espiral de coneixement.
En el llibre "Temas básicos de innovación tecnológica a las empresas" dels autors F. Sáez Vacas, O. García, J. Palao i P. Vermell, caracteritzen aquesta forma organitzativa per la coexistència i la superposició de diferents extractes, estructures, capes i / o plànols organitzatius:
1. Capa del sistema de negocis: part burocràtica de l'empresa i part dedicada al desenvolupament de l'activitat principal de la mateixa i, en general, es correspon amb l'estructura de posició (organigrama) de qualsevol organització.
2. Capa d'equip de projecte: travessa la capa de negocis en forma d'estructura de processos i està integrada per equips de projectes dedicats a l'activitat innovadora, i per això, a la generació de coneixement. Aquest coneixement s'incorpora a la capa de negocis on s'aplica i explota.
3. Capa base del coneixement: part on s'emmagatzema el coneixement generat en les restants capes. És el "magatzem" de coneixement organitzatiu, i està integrada pels sistemes i elements en què se suporta el coneixement generat en l'organització.
Empreses que segueixen aquest tipus d’organització:
http://www.odebrecht.com/ Enginyeria brasilera
- Model Organitzatiu Hipertrèvol:
Sorgeix de la combinació de l'organització hipertext i l'estructura en trèvol (Charles Handy). Aquesta combinació consisteix a adaptar a la capa del sistema de negocis de l'organització hipertext (part burocràtica de l'organització) l'estructura en trèvol. Aquesta estructura permetrà desenvolupar encara més els processos innovadors en les organitzacions en tant que els equips poden estar constituïts per una sola persona, el que va a elevar la capacitat creativa de certs individus per no veure's coartat per l'opinió o la influència d'altres .
Per tant, a partir d'una estructura d'un sistema de negoci formal, l'organització haurà d'innovar obligatòriament en processos que li permetin una millor atenció als clients o la subcontractació d'activitats a altres empreses.
Cada full del trèvol està composta per una funció:
En el primer full apareix el nucli dirigent compost pels professionals altament qualificats que bolquen seva vida en les empreses amb llargues jornades, a canvi d'altíssimes remuneracions, per als quals, fins a un 40% de la retribució es vincula als objectius. Són els treballadors del coneixement, organitzats de manera horitzontal, amb poca jerarquització.
En la segona full sembla tot el que no sigui estratègic, i que es subcontracta amb tercers, el quals, al seu torn, tenen els seus propis trèvols. Aquesta part d'activitat no és menyspreable, podent arribar a que el 80% dels continguts del producte final hagin estat externalitzats.
La tercera fulla agrupa els treballadors a temps parcial i temporals. No es tracta de treballadors no qualificats de baixa retribució, sinó els que estan fora de l'organització, cada vegada més professionals autònoms que cobren pel seu producte, no pel seu temps.
Així, l'estructura hipertrévol serà prou flexible com per adaptar-se a la nova realitat de l'entorn, sistematitzant l'aprofitament de la informació que està captant per convertir-la en coneixement, i explotar-la, oferint al client el que busca mentre s'avança a la competència.
Empreses que segueixen aquest tipus d’organització:
http://www.copremesal.com/ prefabricats metàl·lics
Per acabar amb el treball d’investigació a continuació adjunto alguns links de vídeos sobre els diferents models organitzatius que s’han estudiat:
http://www.youtube.com/watch?v=DC3HRoCEqgI empreses en xarxa
http://www.youtube.com/watch?v=PRlG1zusC2s empreses virtuals
